La Míriam, juntament amb el Youssef i l'Eider, va preparar una entrevista a la seva padrina, la qual ens va visitar a l'escola i ens va explicar com era la seva vida de nena. Ella va estudiar a l'escola pública de Sucs on els nens i nenes estaven separats dins del mateix edifici i jugaven en dos espais dividits per una tàpia. En aquella època, les mestres vivien a l'escola (una casa adjunta) i les classes es feien en castellà. Tenien una sola professora per a tot que ensenyava, sempre a la mateixa aula, llengua, matemàtiques i religió, no aprenien llengües estrangeres. Tenien un llibre i una llibreta per a cada matèria. Cadascú portava el seu estoig amb llapis, bolígrafs i colors. Seien en pupitres de fusta, unes taules inclinades amb un espai per a l'estoig i un forat per a l'antiga tinta utilitzada per a escriure. Si algú es portava malament li tocava agenollar-se i sostenir llibres amb els braços en creu o et pegaven amb el regle als dits. Si la mala conducta persistia et portaven al correccional.
Quan sortien de l'escola, berenaven, feien els deures i anaven a jugar fins que es començava a fer fosc (no tenien rellotges). Jugaven al pilla pilla, a saltar la comba i a jocs de taula com el parxís i l'oca. No tenien tanta por com ara i les cases del poble sempre estaven obertes.
Abans veien poc la televisió. Aquesta era en blanc i negre, només tenien 3 canals i no hi havia comandament a distància. Feien fotos amb una càmara fotogràfica. Es comunicaven per carta i trucaven per telèfon des de les cabines del carrer. Quan ella tenia 21 anys van posar els primers telèfons fixes a les cases. Tenien estufes de pinyola.
No hi havia parcs d'atraccions, només els cavallets per la Festa Major i alguna tómbola o xurreria. Els treballs eren més manuals com collir fruita, cosir, servir en un bar, netejar cases,... Als 14 anys ja es podia treballar, als 18 anys arribava la majoria d'edat i la gent acostumava a casar-se als 20-21 anys. Ella va tenir els fills amb 24 i 33 anys.
No menjaven frankfurts i hamburgueses com ara, en aquells temps mataven el porc i feien llonganissa. Tampoc tenien tanta varietat en roba, calçat i joguines.
Com ha canviat tot! Moltes gràcies per venir!
Comentaris