El Lucas, juntament amb la Gala, l'Arlet i el Pol, van preparar una entrevista per al seu padrí el qual ens va visitar a l'escola per explicar-nos com era la seva vida de nen. Ell va nèixer el 1954 i vivia a Baén, un petit poble d'unes 7 cases i 30 persones que tenia una escola d'uns 20 nens de diferents cursos. Només llegien, dibuixaven i feien càlculs. Era l'època de Franco i cantaven "Cara al sol".
Als 10-11 anys marxaven a estudiar a un internat a Llinar del Vallès, Barcelona, fins als 16 anys. Allí estudiaven en castellà per a ser capellans. Resaven el rosari i els ocupaven amb moltes classes i activitats. Només podien rebre visites una vegada al mes i marxaven només 15 dies a l'any a veure la família. En cas de mal comportament, els castigaven de cara a la paret sostenint llibres a les mans.
Els seus pares van viure la guerra. Els passaven les bombes per damunt dels camps i els soldats se'ls menjaven les collites. A les muntanyes de la zona de Sort encara es poden trobar bales i bombes en refugis sota terra.
Quan ell era petit, només hi havia motos, després ja van venir els cotxes. També va veure sortir les primeres teles en blanc i negre. La moneda d'aquells temps era la pesseta.
De petit jugava a fet i amagar i dibuixaven línies i quadres al terra per saltar la xarranca. Al seu poble criaven animals que els donaven aliment: vaques, gallines, corders, conills i porcs. Mataven els animals per menjar la seva carn. Els porcs, per exemple, menjaven hortalisses de l'hort i panís. Trigaven un any a créixer i ser sacrificats per obtenir la seva carn, actualment, però, creixen més ràpid de forma artificial. Quan necessitaven altres aliments com arròs anaven a comprar a un altre poble. Per desplaçar-se anaven caminant d'un lloc a l'altre, podien recórrer fins a 120 km.
De més gran, va marxar cap a Lleida a treballar en una fàbrica fins que als 62 anys es va jubilar.
Moltes gràcies per venir! Hem pogut descobrir una època passada, no molt llunyana.
Comentaris