En un poble molt petit hi vivia una família formada pel pare que es deia Jose, la mare que es deia Carla, el nen Unai i la nena Ivet.
Un dia la Ivet i l’Unai estaven a la terrassa de casa jugant en la casa de l’arbre, quan de sobte, van veure una cosa que volava. Van baixar de la caseta a veure que era però aquella cosa voladora es va escapolir. Els nens van intentar agafar-la i al cap d' una estona d’estar perseguint aquella cosa que volava, la van atrapar i van veure que era una clau daurada. Se la van emportar cap a casa per ensenyar-la al pare i a la mare.
A la nit la Ivet va veure que la clau estava baixant per les escales i va obrir una porta. Aleshores la Ivet va anar a despertar al seu germà i li va dir que baixés a veure una cosa. Van baixar i van entrar a dins a veure- ho i hi havia: fonts, parcs, cases, tendes de roba: Mango, Zara, Desigual...però també van veure una bruixa que atrapava als nens i nenes amb una escombra.
Quan la Ivet i el seu germà van veure tots aquells nens i nenes atrapats en una gàbia gegant, van decidir fer alguna cosa. Dissimuladament, amagant-se entre matolls van acostar-se a la bruixa que estava despistada. Van trobar un sac i la Ivet i el seu germà van pensar una estratègia per atrapar la bruixa. La Ivet va pujar dalt d’un arbre i quan estava ben amunt, l’Unai va posar-se dempeus i va cridar:
-Bruixa dolenta! Deixa tots aquests nens i nenes ara mateix o te les veuràs amb mi!!!
La bruixa, tota enrabiada, va anar corrents cap al nen i quan estava a punt d’atrapar-lo, la Ivet va saltar des de l’arbre amb el sac ben obert i va atrapar la bruixa.
Una vegada la bruixa estava dins del sac, l’Unai va agafar la clau daurada i va obrir la gàbia on hi havia els nens i nenes tancats. Tots donaven les gràcies als germans i marxaven cap a casa seva.
L' Unai i la Ivet van quedar-se al jardí màgic que havien descobert i van començar a jugar fins que van trobar plantes màgiques que treien fulls plens de poesies.
L’ Unai i la Ivet es van adormir i quan es van despertar estaven a casa, tot havia estat un somni.
IZASCUN I LAURA
Un dia la Ivet i l’Unai estaven a la terrassa de casa jugant en la casa de l’arbre, quan de sobte, van veure una cosa que volava. Van baixar de la caseta a veure que era però aquella cosa voladora es va escapolir. Els nens van intentar agafar-la i al cap d' una estona d’estar perseguint aquella cosa que volava, la van atrapar i van veure que era una clau daurada. Se la van emportar cap a casa per ensenyar-la al pare i a la mare.
A la nit la Ivet va veure que la clau estava baixant per les escales i va obrir una porta. Aleshores la Ivet va anar a despertar al seu germà i li va dir que baixés a veure una cosa. Van baixar i van entrar a dins a veure- ho i hi havia: fonts, parcs, cases, tendes de roba: Mango, Zara, Desigual...però també van veure una bruixa que atrapava als nens i nenes amb una escombra.
Quan la Ivet i el seu germà van veure tots aquells nens i nenes atrapats en una gàbia gegant, van decidir fer alguna cosa. Dissimuladament, amagant-se entre matolls van acostar-se a la bruixa que estava despistada. Van trobar un sac i la Ivet i el seu germà van pensar una estratègia per atrapar la bruixa. La Ivet va pujar dalt d’un arbre i quan estava ben amunt, l’Unai va posar-se dempeus i va cridar:
-Bruixa dolenta! Deixa tots aquests nens i nenes ara mateix o te les veuràs amb mi!!!
La bruixa, tota enrabiada, va anar corrents cap al nen i quan estava a punt d’atrapar-lo, la Ivet va saltar des de l’arbre amb el sac ben obert i va atrapar la bruixa.
Una vegada la bruixa estava dins del sac, l’Unai va agafar la clau daurada i va obrir la gàbia on hi havia els nens i nenes tancats. Tots donaven les gràcies als germans i marxaven cap a casa seva.
L' Unai i la Ivet van quedar-se al jardí màgic que havien descobert i van començar a jugar fins que van trobar plantes màgiques que treien fulls plens de poesies.
L’ Unai i la Ivet es van adormir i quan es van despertar estaven a casa, tot havia estat un somni.
IZASCUN I LAURA
Comentaris